BabyClub 2: Fruit Salad

Aquesta segona activitat d'apropament a l'anglès per a pares i fills l'hem dedicada a les fruites. Quina manera millor d'aprendre un idioma sinó a través del menjar, que podem tastar, olorar i tocar. I a més, berenem!
Hi ha unes quantes cançons sobre fruites a la xarxa. Hem començat per recordar (els pares) el mític Barri Sèsam, o Sesame Street, com es diu originalment.

La cançó que hem fet en aquesta sessió és molt senzilla. A més, pot derivar en moltes altres versions, amb altres fruites i aliments.

La lletra apareix a la cançó i va dient diverses fruites.

Després, hem començat el berenar. Sentint la cançó i parant-la rere cada fruita, hem tastat cadascuna entre tots.

Ha estat una tarda divertida i els nens han jugat i han xalat amb la fruita.

En acabar hem vist un altre vídeo, d'un programa australià força famós:

A la xarxa, i a YouTube, hi ha altres vídeos amb cançons per a nens que parlen sobre fruita. Com aquesta.

A partir d'ara menjarem watermelon i apples.

Enjoy your fruits! They are yummy to our tummies...

Grup de Narradores Voluntàries

Us convidem a formar part d’un Grup de Narradores Voluntàries.

 Formar el Grup
Els objectius inicials pel Grup, que podrem valorar i millorar en la primera reunió, i que us proposem per començar a treballar, són:
- Continuar amb la formació en la tasca de Narrar contes ( 6 sessions formatives a l’any).
- Posar en pràctica els coneixements i habilitats narratives en llocs públics (compromesos per ara: Biblioteca Mestra Maria Antònia, Sala Polivalent Can Mayan del carrer Sta Rosalia i Escola bressol Municipal).
- Ampliar els llocs on recitar.
- Difondre les activitats del Grup entre les biblioteques, escoles, patronats de cultura i turisme i altres llocs susceptibles de contractació de narradors.
- Finalment, aconseguir sessions remunerades.

 Programar sessions d’històries dels avis: recuperar la memòria històrica i la tradició de narració oral.
Moltes mares expliquem que el record més antic que tenim és la narració que ens feien els nostres avis o mares i que, tot sovint eren explicacions de fets reals, viscuts en el passat. Fins a finals de juny la biblioteca acull una magnífica exposició sobre l’Exili a França, és a dir sobre la postguerra espanyola. De ben segur tenim històries per contar que hem escoltat dels nostres familiars. Aprofitant aquesta oportunitat, podríem convocar unes sessions de narració d’històries dels temps dels avis. Què us sembla? Pensem que podem explicar moltes anècdotes relacionades amb com es va viure la guerra i la vida quotidiana després (resulta molt interessant per a públic infantil, juvenil i adult).
Vindrà una narradora professional, francesa, familiar de la comissària de l’exposició i podrem escoltar els seus contes.

 Curs a Barcelona.
Us volem informar de que al juliol es realitzarà un curs sobre la narració oral molt atractiu a Barcelona. Si ens apuntem unes quantes hi podem anar en cotxe. És de franc si s’està a l’atur (si no, són 25 €). La Rosa ha trucat i s'ha apuntat, són 8 sessions de dos dies a la setmana de 19 a 20.30 h, a la biblioteca Vapor Vell, que està a Sants.
Aquesta es la pagina on surt la informació dels cursos:
http://www.bcn.es/biblioteques/docs/activitats/atrapalaparaula_1rtrim2010.pdf


A la reunió podem refer els objectius, acordar les dates de la primera sessió o parlar dels temes que vulgueu. Una companya, la Rosa proposa que treballem el Kamishivai. Què més proposeu?
Quan us va bé quedar? Als matins? Què tal el dilluns 24 de maig? Massa lluny? Proposeu un altre dia, si voleu...

Maletes Viatgeres

Les Maletes viatgeres són una iniciativa conjunta entre la Biblioteca Mestra Maria Antònia i el Pla Educatiu d’Entorn.
S’ha convidat a totes les llars d’infants del municipi a participar-ne i al resposta és molt positiva. S’inicia la campanya aquest gener, per tal que puguin gaudir tots els alumnes de les llars fina a final de curs i perquè el darrer semestre els infants ja estan immersos en la dinàmica de l’escola.

Descripció
Consisteix en què cada setmana un nen de l'aula ve a la biblioteca amb els seus pares a buscar els contes o audiovisuals que ells vulguin. Hem creat dins la secció infantil un apartat amb contes recomanats per aquestes edats, els identificarem perquè porten un gomet blau cel al llom o un teixell com aquest amb la icona del projecte Nascuts per llegir.

Des de l’aula, aquesta maleta es presenta als nens, s’explica d’on ve, què hi porta i cap on va: a les cases dels nens. També cal recalcar la importància de manejar el material amb cura, de rentar-se les mans abans, de no estripar ni guixar els fulls dels llibres, de no ratllar ni embrutar els cd’s o DVD, etc.

A casa, podreu compartir unes hores de lectura amb els vostres fills i quan el porti a la classe, l’infant tindrà un protagonisme especial, ja que aquella setmana, treballaran el conte que ell hagi escollit. L’estada de la maleta a casa serà d’una setmana, incloent el cap de setmana, improrrogable. Cal fixar també per part del professor responsable els dies que la maleta serà a casa del nen.

La maleta conté informació de la biblioteca (guia de lectura, informació d’activitats adreçades a nadons de 0 a 3 anys, tríptic sobre l’ús d’internet i guia pel bon comportament a la sala infantil de la biblioteca). També conté una llibreta en blanc que té com objectiu principal recollir les opinions, comentaris i tot allò que vulgueu expressar sobre l’estada de la maleta a casa. Podeu escriure, dibuixar, enganxar fotografies, etc.

Quan la maleta ha viatjat per les cases de tots els nens, torna a la classe, s’acomiada dels alumnes i torna a la biblioteca.

Objectius
• Ajudar a crear l'hàbit, entre les famílies, d'explicar contes als nens.
• Donar a conèixer la biblioteca com un centre cultural en el qual es realitzen diferents activitats dinamitzadores, tant per infants com per adults.
• Incentivar el préstec de documents davant la nostra àmplia oferta.
• Ensenyar a tenir cura i respecte del material de la biblioteca.
Beneficis • Compartir unes hores de lectura amb els seus infants.
• Afavorir el desenvolupament intel•lectual i emocional adequat, en el qual la lectura sigui un vehicle fonamental per al creixement integral de l'infant.

Demanem a les famílies:
• Respectar i tenir cura del material i de la maleta.
• Respectar el temps establert per a cada família (1 setmana).

Aquesta iniciativa està avalada per l’experiència a altres municipis i projecte Nascuts per llegir.

GUIA DE CANÇONS INFANTILS I DE BRESSOL

“La vida de tots els nostres nens i nenes hauria d’estar envoltada de música, perquè esdevé una de les milllors possibilitats per apropar-nos i comunicar-nos, d’una forma sòlida i única, amb els nostres nens” (Dàmaris Gelabert).

Documents que podreu trobar a la biblioteca:

GELABERT, Dàmaris. Cançons per aprendre. (3-6 anys). Barcelona. Discmedi. 2001.

MORENO, Jaume. País de Xauxa. Cançons. Girona. 1998

Playful baby. Música per a nadons de 0 a 36 mesos. Advanced Brain Technologies cop. 2003

VALLS, Carme. Cançons de bressol. Lleida. Pagès Editors. 2003

FORCH, Sara i CANO, Mercè. Cançons de la Maria Castanya. Barcelona. Timun Mas. 2004. Cançons per cantar i contes per contar.

Emocions i Sentiments Contes i cançons. Barcelona Tot Sona Records cop. 2003.

NAVARRO, Carles. Supermúsics. Barcelona CMdeMC [etc.] cop. 2002.

BADIA I SOLÉ, Marta. Tat! Recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Tarragona. Arola. 2005.

DANÉS, Joana. Tu-ru-rut Cançons per a nois i noies (3 a 14 anys). Barcelona. Graó. 1986.

WALSH, Maria Elena. Canciones para mimar. Madrid. Alfaguara.

“La música és per a l’ànima, el que la gimnasia és per al cos” (Plató).

CLUB DE PARES I MARES NOVELLS

T’agrada llegir contes al teu nadó?
Llegeixes llibres sobre l'educació i la salut del teu fill?

Les mares i els pares que acabeu de tenir un nadó disposeu d’un espai on aprendre a transmetre-li el gust per la lectura i on accedir als llibres que parlen de la tasca de ser pares.

Volem engegar un Club pretén donar a conèixer la literatura infantil adreçada als més menuts, així com apropar i recuperar el patrimoni oral dels jocs verbals i les cançons de falda tradicionals.

Objectius:
- Crear un espai de trobada per a famílies per compartir experiències (ja siguin novelles o no).
- Donar a conèixer el fons especialitzat que parlen de la tasca de ser pares.
- Fomentar l’hàbit de lectura i de diàleg.
- Donar suport en la tasca de ser pares.

Destinataris:
- Famílies que tinguin o esperin un fill, o que vulguin compartir coneixements.

Dinàmica:
- Xerrades al voltant d’un tema proposat pel Club.
- Convidarem un professional per atendre les vostres preguntes.
- Compartirem experiències tot prenent te, cafè i galetes.
- Podeu venir acompanyats del vostre nadó, les bibliotecàries us ajudarem.
- Dies: un dia al mes.
- Temps: una hora.
- Lloc: Biblioteca o Biblioplatja (passeig de Colom, 26).

Nascuts per llegir

Torredembarra fa anys que té cura dels infants promovent el gust per la lectura des del primer any de vida, perquè és molt important llegir en veu alta als infants per al seu creixement integral.

Explicar o llegir una història és una activitat que ajuda a millorar la relació entre pares i fills, estimula el plaer d’escoltar, d’imaginar i de crear, desenvolupa el gust per aprendre, alhora que esdevé la base per poder establir una relació constant entre el món que envolta el nen i el seu propi món interior que haurà d’anar creixent al llarg de la seva vida.

El programa “Nascuts per llegir” vol promoure la lectura donada la importància que té en el desenvolupament emocional i cognitiu de l’infant, conscients dels baixos índexs de lectura a Catalunya i malgrat la millora dels equipaments bibliotecaris i de salut comunitària. “Nascuts per llegir” reuneix a bibliotecàries, pediatres i llevadores, que formen part del conjunt civil que protegeix la infància no només de les malalties i de la violència, sinó que també actua pel seu adequat desenvolupament intel•lectual i emocional, prenent la lectura com un vehicle fonamental pel seu creixement integral.

El Col·legi de bibliotecaris de Catalunya va proposar a les biblioteques de Tarragona que participéssim en el projecte “Nascuts per llegir”. La biblitoeca es va interessar de seguida i ara ja tenim establert el conveni i treballem en col•laboració amb professionals del CAP.

Una de les raons més convincents del valor de la lectura en el primer any de vida dels infants és l’adquisició de la competència lingüística. El llenguatge verbal és un vehicle important de comunicació, per això llegir en veu alta als nens significa introduir-los en la consciència de l’estructura del llenguatge.

Més informació:
http://www.nascutsperllegir.org/

Com i per què fer titelles...

La Caputxeta i el llop, fades, princeses i bruixes, savis, professors o màgics... A totes les cases hi ha alguna nina que pot fer de putxinel•li!
Els titelles són una gran eina per a potenciar el creixement intel•lectual, social i emocional de l’infant tot compartint una estona de diversió amb els pares. Però poden ser encara més divertits quan esdevenen part de la vida quotidiana dels nens i les nenes. A ells els encanten els titelles, i és per aquesta raó que sempre escolten el que diuen, així que poden ser de gran ajut quan el nen estigui passant per una etapa difícil: adquirir els hàbits d’higiene, aprendre a vestir-se o a menjar, l’arribada d’un germanet...


Us proposem que construïu un divertit titella

Per a la construcció del vostre titella us caldrà:
Plats de cartró, barra d’enganxar, trossos de roba i papers de colors.

Fer-la serà molt fàcil:
Doblegant per la meitat el plat es convertirà en una boca amb un gran somriure. Un tros de roba enganxat a la part superior del plat ens permetrà amagar els dits de manera que podrem anar obrint i tancant la boca del titella mentre parli.
Després podem enganxar-li uns ulls de paper brillant, una llengua vermella i unes grans dents, també de paper o roba.

Llibres sobre massatges

“El tacte és un poderós mitjà per al desenvolupament fisiològic, psicològic i emocional del nadó”
(AEMI) Associació Espanyola de Massatge Infantil.

DOCUMENTS QUE PODREU TROBAR A LA BIBLIOTECA o A LA BIBLIOPLATJA
ELLIOT, Marie-France. Los masajes relajantes. Manuales del bienestar, 1980.
Emocions i sentiments contes i cançons. Tot sona, Barcelona, 2003.
ESTEVE, Xavier. Colors de lluna. Cançons de bressol, Promociones culturales, 2006.
HARROLD, Fiona. Manual del masaje. Martinez Roca, 1992
HERNÁNDEZ. Maite. Dinámicas y masajes de 4 a 6 años. San Pablo, Madrid, 2005 (+CD).
HERNÁNDEZ. Maite. Dinámicas y automasajes de 10 a 12 años. San Pablo, Madrid, 2005 (+CD).
LEBOYER, Frederick. Xantala un art tradicional: el massatge dels infants, Barcelona, 1982.
El masaje del bebé. Johnson’s & Johnson’s.
SUHR, Mandy. Tacte. Baula, 1994.
VELILLA, Natalia. Canciones y masajes de 0 a 3 años. San Pablo, Madrid, 2005 (+CD).
VELILLA, Natalia. Visulaizaciones y masajes de 7 a 9 años. San Pablo, Madrid, 2005 (+CD).
WALSH, Maria Elena. Canciones para mimar. Madrid. Alfaguara. 2002.

Consells pràctics a l’hora d’explicar un conte

Els beneficis de la lectura en veu alta

La majoria d’estudis sobre els beneficis de la lectura aconsellen començar a explicar contes des dels primers mesos de vida.
Mitjançant la lectura de contes:
• S’estableix un vincle afectiu entre els pares i el nadó.
• Es facilita un correcte desenvolupament del llenguatge.
• L’infant es familiaritza amb les paraules i el seu significat.
• Es potencia la seva capacitat d’observació, d’atenció i concentració.
• L’infant podrà entendre el món que l’envolta i l’ajudarà a superar les seves pors.
• L’infant s’endinsarà en el llarg camí d’assoliment de la capacitat lectora acompanyat d’un adult.

Què poden fer els pares?
3 a 12 mesos
• Sostenir al nadó en una posició còmoda.
• Assenyalar i anomenar les figures.
• Atendre les instruccions que dóna el nen, per exemple, seguir o parar. Ell marca el ritme a l’hora de passar les pàgines.
12 a 18 mesos
• Deixar que el nen controli el llibre.
• Preguntar on és tal? I que l’infant l’assenyali.
• Trobar una posició còmoda per als pares i els nens.
18 a 24 mesos
• Relacionar els contes amb les seves experiències viscudes.
• Incloure els contes en la rutina diària. Preguntar què és? I donar temps per respondre.
• Deixar que el nen completi les frases.
24 a 36 mesos
• Preguntar què és?
• Relacionar contes amb les seves experiències viscudes.
• Repetir el conte preferit del nen.
• Seguir amb la rutina establerta respectant el temps destinat a explicar contes.
A partir de 3 anys
• Preguntar què passa?
• Deixar que el nen expliqui el conte.
• Animar al nen a que dibuixi algun personatge del conte.

Les editorials dedicades al món infantil tenen moltes col•leccions de llibres per als més petits.
En els primers llibres la importància recau en les formes, els colors i les imatges. Han de ser llibres realitzats amb materials resistents, perquè l’infant els farà servir com un objecte per jugar.
En destaquem: Contes per al bany.
 Contes desplegables, que poden prendre formes diverses en obrir-los.
 Contes interactius, amb pàgines en relleu que s’activen mitjançant solapes.
 Contes amb so i cançons per jugar i escoltar.
 Contes de pictogrames, que són dibuixos que substitueixen les paraules.

I ÉS UN GAT I ÉS UN GOS I AQUEST CONTE JA S’HA FOS...

imatge: www.polarbeargallery.com

Hoy le cuidará un canguro

La abuela, el abuelo, las tías o tíos estarán encantados de cuidar de nuestro bebé.

La primera vez que debáis dejarlo en manos de otra persona es lógico que o preocupéis, sobretodo si us un reción nacido. Para que estéis más trnaquilos aquí va este consejo:

- Preparar bibes de 50 cc, si tiene hambre se le da el 2º bibe.
- Hace falta 1 h o 1,30h para fabricar leche (si mama cada 1,30h, sacar leche mientras mama).
- Sacaleches Medela:
o El 1r día sacar 10 minutos, varias veces, durante 24 h ir llenando el bote.
- La leche se conserva 48 h en la nevera y 3 meses en el conge. Usar botes de la orina de la farmacia (100cc) llenando la mitad.
- Calentar sin que hierva:
o Micro, comprobando la temperatura
o al agua maría, descongelar a temperatura ambiente.

- Lavar el bibe con lavavajillas o en el lavaplatos. Secar sobre limpio.

AMAMANTO A MI BEBÉ

- Calma y confianza en el instinto.
- Si se duerme a los 5 minutos de comer, le despierto tocándole la cabecita, pies y manos, desvistiéndole, cambiándole de pecho.
- Durante los 10 primeros minutos toma el 90% de la leche.
- Es bueno cambiarle de pecho para evitar dolores en los pezones.
- Si duele toda la toma es que está mal puesto. Sólo ha de doler el 1r minutito.
- Uso un cojín en la espalda i bajo el bebé, con una toallita si hace calor.
- Después de la toma, me saco leche y con ella limpio el pezón (mejor que la crema Purelam, lanolina).
- Si noto bultos, bolitas, en el pecho es porque el canal se emboza. Se soluciona mamando. Masajearlo durante la toma en dirección al pezón.
- Si duelen los pechos: aplicar calor (esterilla, agua), masajear los bultos y después darle el pecho.
- Si duelen entre tomas: aplicar frío (bolsa de guisantes, col congelada) y hacer masaje para que cierre bien.
- Heriditas en el pezón: tomar el sol y que les de el aire.
o Usar pezoneras.
o Discos de lactancia de plástico, hacen ventosa. Bueno si goteo poco (Bcn Super Veritas).
- La subida de la leche a veces es a los 2-3 días y puede producir fiebre a la mamá. Mientras ha estado tomando calostro (progesterona activa).

- Cólicos del lactante: si le duele la panza, tiene peditos, no hace caca...
o relajarlo sobre el pecho de papá o mamá.
o Caryana debe tomar manzanilla o anís estrellado, y no debe tomar lácteos. Comer alimentos de fácil digestión: arroz, calditos…
o El hinojo va bien para aumentar la leche y eliminar gases.
- Urgencias, dudas:
o ir directamente ante cualquier duda.
o Llamar para adelantar la cita programada con el pediatra.
o Consultar a la comadrona sobre amamantar.

POSPARTO

- Miden y pesan a Saúl. Visita pediatra.
Caryna:
- Tensión baja.
- Ori ayuda a sentarse a Caryna en calma y luego a levantarse en la sala de parto.
- Orinar para contraer la matriz antes de 4 o 6h, si no, sonda.
- Caryna se lava sentada. Ducha al día siguiente.
- DUERME MIENTRAS DUERME EL BEBÉ. Repones fuerzas.
- Curar la cicatriz: espejo para verla, secador con aire frío y cicatrizante.
- Caryana sigue tomando yodo.

Saúl, seguramente:
- A Saúl le harán controles en enfermería, el alta la da el pediatra a los 3 o 4 días. En España los resultados de la prueba del talón los envían a casa.
- Saúl perderá el 10% de peso, si pierde más en el hospital, habrá que volver al hospital a pesarlo y controlarlo con el pediatra pronto. El peso con el que nació lo ha de recuperar en 10 días. A los 15 es la visita con el pediatra.
- Saúl hará 5 a 7 pipís diarios. A veces poca caca y acabado de comer.
- La primera caca, el meconio, es negra y pegajosa como alquitrán. No huele.
- Las enfermeras enseñan a los papis a bañarle. El último día no le bañan para que le bañemos en casa.

PARTO: en breve veremos a Saúl

Ori y Caryana estan a punto de ayudar a nacer a su hijo Saúl

- Ori da a Caryana instrucciones directas, sin hacerle decidir ni recordar nada.

- Apretar durante la contracción (con anestesia):
▪ Caryana coge mucho aire rápido,
▪ aprieta aguantando el aire, hasta que no pueda más (diciendo hjeem),
▪ y deja ir el aire rápido, de golpe.
- Mejor 2 respiraciones por contracción.
- Si está tumbada:
▪ apretar apuntando al techo
▪ levantar la cabeza mirando la vagina (Ori le aguanta la cabeza y la espalda)

- Entre contracciones: respira muy lentamente.
- Aguantar sin Peridural hasta que dilate 4 o 5 cm, para notar la contracción y empujar mejor. Peridural frena el parto a los 2 o 3 cm!
▪ Pedir al anestesista poca Peridural, para caminar, mover las piernas y tener ganas de apretar.
- Oxitocina acelera la dilatación: por vena, mayor efecto después de romper aguas, pero provoca contracciones más dolorosas.

- Ir cambiando de postura: va bien para que Saúl se coloque y salga. (4 patas, cuclillas…)
▪ La postura de costado justo al salir la cabecita de Saúl, es la que desgarra menos porque presiona menos el periné! Aunque no se oye su corazoncito.
Notas Peridural:

- Pinchan sentada, curvando la espalda, entre contracciones. Ponen una medallita en el pecho para volver a inyectar a las 2 h o de forma continua.
- Si las contracciones son muy dolorosas, pedir más peridural.

- Efectos secundarios en la mami:
o La Peridural hace bajar la tensión, por eso ponen suero.
o Mareos, vómitos, temblores, picores, notar medio cuerpo dormido…
o Tras parir No subes a planta hasta que muevas las piernas (3h).

- Fotos: sólo cuando sale.

NOS VAMOS AL HOSPITAL?

 Sí, si las contracciones son cada 5 min desde hace 1 hora.

 Sí, si estamos nervis. Pedir ir a la habitación mientras dilatamos.

 He roto aguas? Vamos al Hospital.
▪ Si son claritas (rosas o transparente) podemos esperar 2 o 3 h.
▪ Si son verdes, marrones, oscuras: rápido hacia el hospital!

 Aguantar en casa el máximo de tiempo
▪ en la postura más cómoda, sentada en la bola
▪ masajes suaves en la rabadilla, con la esterilla
▪ de pie, movimiento hula hop
▪ baño caliente

 El tapón mucoso: puede caer o no (incluso 2 semanas antes). Es flujo espeso, sangre oscura.
 Si Saúl no se mueve (por los nervios): comer algo dulce.

No olvidar:
- Carnet embarazada, indicaciones del cordón.
- Subir la maleta cuando tengamos habitación.
- Trucos Rachel: pasear, orgasmo y semen para provocar el parto.

L'alimentació de l'embarassada - Taller preparant la cuina pel bebè

Objectius de l’alimentació de la dona embarassada:

Cobrir les necessitats bàsiques de la dona.
Cobrir les exigències nutricionals del bebè.
Preparar l’organisme per al part.
Assegurar reserves greixoses per la lactància.


Petits consells pràctics per una alimentació sense riscos de la dona embarassada i els nous pares:

Si trobem alguna zona malmesa en una fruita o verdura, s’ha de llençar.
Els aliments que mengem que provenen d’un contacte directe amb la terra (patates, cebes, pastanagues...) han de passar per un procés meticulós de neteja, sempre amb aigua corrent i amb l’ajut d’un raspall.
Per tal d’evitar contaminació creuada no posarem un aliment cuinat a sobre d’una taula que ha tingut aliment cru.
La neteja, en qualsevol cas, pren un paper protagonista a la cuina, però durant l’embaràs encara més.
Sempre ens hem de netejar les mans amb aigua calenta i sabó.
Les taules de tall i la resta d’estris s’han de netejar amb la mateixa atenció.

EL DRAP DE CUINA...
No s’hi val passar una aigüeta al ganivet i encara menys assecar-lo amb el drap.
Encara que sigui antiecològic a la cuina sempre eixuguem amb paper de cel•lulosa d’un sol ús, els estris, les taules i superfícies.
Els draps tan sols serveixen per tal de no cremar-nos en agafar una plàtera del forn. Hi ha estris més adequats, com els guants de silicona, que ofereixen el mateix servei però es poden rentar amb aigua ben calenta.
El drap l’hem d’eliminar de la cuina, és el paradís dels bacteris.
Per molt que ens rentem les mans abans de cuinar si ens eixuguem amb un drap de dos dies, ja estem corrent riscos innecessaris.

CUINAR I CONGELAR

El modus operandi de moltes famílies és cuinar de més i congelar.
Aquest sistema és ideal per garantir-nos estalvi de temps i menjar casolà. Però és molt freqüent deixar refredar el menjar a temperatura ambient abans que entri a la nevera. En aquest context, els bacteris poden proliferar i en arribar a la nevera seguiran vius, més quiets, però vius.
Quants menys bacteris hagin proliferat menys riscos, és per això que us recomano que en comptes de deixar la cassola a la mà de Déu, proveu aquesta tècnica:

Abatirem la temperatura del que hem cuinat el més ràpidament possible. Ho farem omplint un bol amb aigua, molt de gel i un xic de sal.
A sobre i en contacte posarem la cassola calenta, anirem remenant bé per tal que es refredi el més aviat possible.
D’aquesta manera en una estoneta tindrem el menjar amb una temperatura adient per tal d’anar cap a la nevera.

Parlant de nevera, si teniu una de les modernes, segurament té un visor de temperatura, però si no és el cas, opteu per adquirir un termòmetre de nevera per tal de controlar en tot moment la temperatura que no ha de pujar de 7º

En l’àmbit professional, el Ministeri de Sanitat ens obliga a tenir termòmetres a totes les neveres i congeladors, amb visor o sense. Aquesta mesura reflexa la vital importància de la temperatura en la salut alimentària.

Quan compreu un peix o una carn congelada descarteu aquella que, gràcies a la transparència de l’envàs, permeti observar partícules de gel a l'interior. Pot haver patit una fissura en la cadena de fred i això no interessa a la nostra dieta saludable.

Les salses, sopes, cremes...són molt assequibles per als bacteris, degut a que la seva estructura física no els dificulta l’entrada.

L'ideal és que en reescalfar aquests preparats tornin a bullir.
A més del termòmetre de fred és interessant que ens fem amb un de calor.
No podem cuinar un pollastre o un lluç sense saber la seva temperatura interna.
Quan s’està embarassada no es poden consumir aliments de procedència animal poc fets, el motiu, el de sempre, els bacteris i el seu afany reproductor.


TEMPERATURES

Aquí us passo unes pautes de cocció d’alguns animals:
Vedella i xai, un mínim de 63º.
Porc , un mínim de 77º.
Carn picada ( el Port Aventura dels bacteris ) un mínim de 71º si és de vedella i 77º si també conté porc.
Pollastre, un mínim de 77º al pit, 82º a la cuixa.

Tots els peixos han de perdre la transparència, això que tant ens agrada als gourmets, i els hem de coure fins que gairebé es desfacin.
Volten els 70º.


Com marquen les sagrades escriptures de la salut alimentària, hem de tenir molt present les formes de cocció més adients, com són: al vapor, al forn, saltats, grills, bullits, planxa...

Avui en dia trobem moltes facilitats per tal de complir aquestes normes que vetllen per la nostra salut. Una d’elles és el papillote de silicona per al microones.

En el moment de tenir un aliment davant és ideal que et facis aquestes preguntes:
M’ofereix aquest aliment propietats nutricionals que tant jo com el bebè necessitem?
O per el contrari ocupa l’espai d’un altre que sí ho faria?

Rocío Merino Mir, cuinera

Els purés casolans - Una experiència

Menjar a partir dels 6 mesos

Quan introduïm els purés en la dieta del nostre bebè els volem donar el millor. La meva pediatra m'ho va recomanar a partir dels 6 mesos, i vam anar tastant una fruita per setmana. Després les vam anar mesclant i després van venir els cereals, les verdures, el pollastre, etc.

Jo vaig seguir els consells de la meva germana, que sap molt de cuina, i vaig optar per congelar els purés que jo mateixa preparava en potets. Us recomano que ho feu així:

Talleu en trossos mitjans diverses verdures, o verdures i carn quan ja és més gran(a la mida de mitja ceba)per poder-lo triturar per separat. És important que les carns siguin netes, sense ossos ni pell.
Els netegeu i els poseu a bullir en l'olla exprés.

Ho coleu tot i aneu triturant la mescla que us sembli sabrosa, per exemple: patata, pastanaga i pit de pollastre, o bé carabassa, vedella i ceba, etc.
Aboqueu una mescla en potets i tritureu una altra mescla.

Podeu usar potets de plàstic de 50gr al principi i quan sigui més gran de 100 gr.
És bo etiquetar-los indicant els ingredients de la mescla i la data. Ara només cal conserva-los al congelador. Resulten molt pràctics a l'hora de transportar-los congelats.
És millor descongelar-los en el micro en uns minutets que no pas deixar-los a temperatura ambient, per evitar riscos bacterològics.

Si prepareu una caçola gran tindreu per una o dues setmanes. Èl caldo sobrer el podreu usar per sopetes. Si us queda una mescla molt líquida sempre la podreu espessir amb les farinetes de cereals.

Amb aquest sistema les propietats no es perden i el procés és molt còmode.

Amb la fruita però, no estava molt convençuda, hi ha opinions discordants i no volia arriscar-me. Així que li donava el puré acabat de fer, però en preprava més del que preveia que menjès i, si no s'ho acabava tot, congelava la resta per a un urgència o m'ho berenava jo, que les mares també necessitem vitamines... Crec que, encara que el puré de fruita casolà perdi propietats en congelar-se, sempre en conservarà més que els potitos de puré industrials o els iogurs amb fruita.

Sabem que hi ha moments que el nostre fillet plora desconsolat perquè té gana i guanyem molt si ho tenim a punt.

CANÇONS PER ALS INFANTS

AIXÍ FAN ELS TITELLES
Així fan, fan, fan, els petits bonics titelles,
així fan, fan , fan, tres voltetes i se’n van.
-Tot picant de mans, els petits bonics titelles,
tot picant de mans els titelles es fan grans.
-Aixecant el dit, els petits bonics titelles,
aixecant el dit els titelles s’han dormit.

EL GALL I LA GALLINA
El gall i la gallina
estaven al balcó,
la gallina s’adormia
i el gall li fa un petó.
-Dolent, més que dolent!
Què dirà la gent?
Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content!

PEIX, PEIXET
Peix, peixet, de la canya, de la canya,
peix, peixet, de la canya al sarronet
EL LLEÓ NO EM FA POR
El lleó no em fa por,
pam i pipa, pam i pipa.
El lleó no em fa por,
perquè sóc bon caçador.

L’ELEFANT AMB BICICLETA
Mireu, allà dalt,
amb els estels què hi ha!
És un gros animal,
que amb bicicleta va.
És un elefant,
i doncs, què us penseu?
Té una cua al darrera
i una trompa al davant.





LA TORTUGA BALLARUGA
Un, dos i tres,
la tortuga, la tortuga,
Un, dos i tres,
la tortuga ja no hi és.
Mireu com balla,
la tortuga ballaruga ballarà. (2)

CARGOL, TREU BANYA!
Cargol, treu banya!
puja a la muntanya,
cargol treu vi, puja al muntanyí.
Cargol, treu banya!
puja a la muntanya,
cargol bové, jo també vindré.

TIC-TAC
Tic-tac, tic-tac,
ara dormo, ara dormo,
tic-tac, tic-tac,....Riiiiing!
El soroll m’ha despertat!
EL CUINER
Sóc un cuiner
que remena les cassoles
faig bon menjar
i tothom es llepa els dits.
Les cassoles en el foc,
van bullint a poc a poc,
els pesols, les patates
les verdures i els cigrons.



SOL, SOLET
Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure
Sol, solet, vine’m a veure que tinc fred.
Si tens fred posa’t la capa, posa’t la capa
Si tens fred, posa’t la capa i el barret
El pobre sol, solet, no te capa, no te capa
El pobrre sol, solet, no te capa ni barret.
Jo li compraré una capa, una capa
Jo li compraré una capa i un barret.

LA LLUNA, LA PRUNA
La lluna, la pruna,
vestida de dol,
sa mare la crida,
son pare no ho vol.
La lluna, la pruna
i el sol matiner,
sa mare la crida,
son pare també.

UN TREN PETITÓ
Un tren petitó
que corria que corria
un tren petitó
que corria sense por.
Qui vulgui pujar,
que s’afanyi, que s’afanyi,
qui vulgui pujar,
que s’afanyi que se’n va.


DALT DEL COTXE
Dalt del cotxe hi ha una nina,
que repica els cascavells.
Trenta, quaranta,
l’ametlla amarganta,
pinyol madur, ves-te’n tu.
Si tu te’n vas, nero, nero, nero.
Si tu te’n vas, nero, nero, nas.



EL GEGANT DEL PI
El gegant del pi,
ara balla, ara balla,
el gegant del pi
ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.

TALLER DE MASSATGE INFANTIL

MASSATGE A CAMES I PEUS:

1. Buidat indú (les mans en forma de C) de maluc a tormell. (relaxant)
2. Comprimir i cargolar (les dues mans juntes) de maluc a tormell (estimula la circulación)
3. Passar duts polzes en horitzontal per la planta del peu del taló als dits.
4. Rodar dits dels peus.
5. Pressió planta del pau (un dit a la base dels dits i un altre al taló, després igual però el primer dit a la meitat del peu).
6. Caminar amb els polzes per la planta del peu
7. Part superior del peu dels dits al turmell.
8. Cercles al turmell.
9. Buidat suec (mà en forma de C) de tormell a maluc (estimulant)
10. Enrotllar me maluc a tormell com els massatges dels esportistes.
11. Moviment d’integració (en acabar les dues cames) sacsejar.


MASSATGE A L’ABDOMEN
1. Roda hidràulica: Amb les mans planes anar passant des d’on acaben les costelles fins a sota del melic.
2. Roda hidràulica amb cames amunt.
3. Des del melic els polzes cap als costats.
4. Sol i lluna: amb la mà esquerra fem voltes com les agulles del rellotge , quan aquesta mà està a les 5 posem la mà dreta a les 10 i continúeme fent la volta al rellotge amb les dues mans i la dreta desapareix quan arriba al 5. (seguiment del camí dels intestins)
5. T’estimo (I – L – U): Fem una I al costat esquerra del melic, després fem una L invertida comencant per damunt del melic en horitzontal i baixant pel costat dret i per acabar fem una U invertida començant pel costat esquerra del melic.
6. Caminar amb els dits d’esquerra a dreta (buidar els gasos del Budell prim)

Massatge per gasos i còlics
1. Roda hidràulica 6 cops
2. Genolls al ventre(separates els genolls si encara no gateja) 5-10 segons aguantar.
3. Sol i lluna 6 cops.
4. Genolls al ventre.
5. Relaxar cames amb moviment d’integració.
No s’ha de fer en el momento que té mal de panxa.

MASSATGE AL PIT
1. Fer un cor i tornar a pujar pel mig.
2. Papallona: (fer una X al pit) amb la ma dreta pujas i baixes en diagonal cap a l’espatlla esquerra i amb la mà esquerra cap a la dreta, anar alternant.
3. Passada per les axil•les del braç al tronc.

MASSATGE A BRAÇOS I MANS
1. Buidat indú (mà en forma de C) de l’espatlla fins al canell.
2. Comprimir i cargolar de l’espatlla fins al canell.
3. Palmell de la mà (passada ambels dits polzes) i rodament dels dits
4. Carícies dors mà del canell als dits.
5. Cercles al voltant del canell.
6. Buidat suec (mà en forma de C) de canell a l’espatlla.
7. Enrotllar de l’espatlla cap al canell com els esportistes.
8. Moviment d’integració (en acabar els dos braços) copets cap enfora de l’espatlla al canell.

MASSATGE A LA CARA
1. Obrir llibre sobre el front.
2. Polzes entre celles i parpelles cap enfora.
3. Lleugera pressió sobre el pont del nas, baixar pel nas fins sota les galtes.
4. Somriure per sobre del llavi superior (dibuixar un bigoti)
5. Somriure per sota del llavi inferior
6. Cercles a la mandíbula de la barbeta cap a les orelles. Passar amb la mà estirada per darrera les orelles i baixar cap a la barbeta

MASSATGE A L’ESQUENA
1. Una mà va cap endavant i l’altre cap andarrera alternant del coll cap a les natges.
2. Escobrat (mà estirada) de coll a natges.
3. Escombrat amb cames aixecades de coll a peus (amb bebés)
4. Cercles a l’esquena i a les natges.
5. Pentinat amb els dits de coll a natges i de natges a coll.

BENEFICIS PELS ADULTS I INFANTS
- Potencia el vincle afectiu
- Es crea un espai per relaxer-se i comunicar-se amb l’infant de manera individual.

BENEFICIS PELS ADULTS
- Ofereix una eina per respondre les necessitats de l’infant.
- Fa ser conscients de la necessitat d’expressió i de relaxació de l’infant (ja que acumula tensió i l’hem d’ajudar a relaxar-se).
ACTUACIONS EN CAS DE SENYALS D’INQUIETUT En el moment del massatge.
- Respondre a les necessitats de l’infant (gana, set, o el que necessiti). Les necessitats físiques són prioritàries.
- Increment o descens de la pressió ejercida.
- Reducció de la rapidesa.
- Canviar de lloc.
- Canviar de moviments o de part del cos.
- Canviar de posició.
- Utilitzar una tècnica alternativa de calma: balanceig, música rítmica o contacte suau (colocar una mà relaxada sobre alguna part del cos).
- Eliminar elements visuals o estímuls auditius estranys.
- Utilitzar un element extern (manta, ninot preferit,…)
- Deixar el massatge per a un altre momento.

VARIACIÓ EN ELS MOVIMENTS A PARTIR DE 18 MESOS
- Buidats i comprimir i cargolar en dos parts cames i braços.
- Planta del peu amb tota la mà.
- Cercles als genolls.
- Integració només agafant peus.
- No fer la roda hidràulica agafant peus.
- Cercles als colzes.
- Dits entre els dits.
- Cercles als temples s(“sienes”)
- Tapar ulls i relliscar les mans fins als temples.
- Cercles superficials a l’orella.
- Suaus cercles al cabell.
- A l’esquena no posar la mà a les natges sinó a la part baixa de l’esquena.
- No fer escombrat cames amunt.
- Amasaments i cercles suaus darrera la nuca.

ANEM A FER XIP-XAP

L’aigua és un instrument d’enriquiment bàsic pels nens des dels primers mesos de vida extrauterina.
• Es formen, creixen i neixen envoltats d'aigua. Així com el líquid amniòtic és el medi bàsic d'enriquiment del fetus a l'úter de la mare, l'aigua també ho és des dels primers mesos de vida extrauterina. Per això, la natació és una de les activitats físiques més completes per a potenciar el desenvolupament dels nadons i millorar-ne la coordinació, l'equilibri i la força muscular, a més de proporcionar nombrosos beneficis psíquics.
• No obstant això, la natació per a nadons té poc a veure amb el fet de nadar o d'aprendre a nadar: és una forma d'estimular el nounat en el medi aquàtic. Per això, en cap cas no adquiriran les habilitats necessàries per a desenvolupar l'autonomia necessària en l'aigua i aprendre els moviments propis que requereix la pràctica de la natació. Els infants no estan, des del seu desenvolupament maduratiu, preparats per a lliçons formals de natació, fins als 4 anys. Abans d’aquesta edat són massa petits per a desenvolupar l’autonomia en l’aigua i adquirir els moviments propis de la natació.
La natació per nadons es defineix com una activitat joc-plaer-estímul-experiència-afectiva.

Els recents nascuts estan perfectament dotats d’una varietat de reflexes que fan possible el progressiu desenvolupament d’una conducta adaptada al medi aquàtic. Limitar les experiències dels primer anys de vida a l’estada al bressol o al cotxet, significa reduir el desenvolupament tant físic com intel.lectual del nostre nadó, en un dels períodes més importants de la seva vida.
Tots els psicòlegs i pedagogs reconeixem la importància dels primers anys de vida de les persones i, tot i així, no posem prou atenció a aquest període de vida.

Beneficis de la natació en els més petits...

• Desenvolupament psicomotor- El nadó que encara no camina troba, a l’aigua, la possibilitat de moure’s tridimensionalment, amb molta més llibertat i continuïtat de moviments.
• Reforça el sistema cardiorespiratori- Es reforça el cor i els pulmons i s’augmenta la oxigenació i trasllat a la sang.
• Ajuda a adquirir nocions de desplaçament i distància, la qual cosa afavoreix un equilibri i una coordinació motriu superiors. A més, la seva alineació postural es veu afavorida.
• Ajuda al nadó a començar a conèixer les seves possibilitats i limitacions. Li facilitarà sentir-se segur.
• Ajuda al sistema inmunològic
• Ajuda a la socialització i obre possibilitats lúdiques i de compartir
• Ajuda al nadó a relaxar-se
L’aigua reforça el vincle d’amor i confiança entre la mare o el pare i el nadó, fent que tots dos comparteixin una experiència que reforça la relació afectiva i cognitiva entre la tríada mare-pare-nadó.

Quan pot començar anar a la piscina?
L'edat recomanable perquè el petit de la casa gaudeixi del primer bany a la piscina són els 3-4 mesos. Una vegada que el nadó ja manté el cap dret i el seu sistema immunològic ha madurat. No obstant això, convé consultar amb el pediatre aquesta decisió.
Fins als 4 mesos de vida el nadó conserva una sèrie de capacitats que afavoreixen la seva adaptació al medi aquàtic. A partir dels 8 o 9 mesos el nadó perdrà alguns reflexos innats determinants i necessitarà aprendre'ls. Els nadons es caracteritzen per la seva capacitat de surar, de moure el cos dins de l'aigua de forma relaxada i de mantenir el reflex d'apnea basat a tancar la glotis, de manera que no s'empassen aigua ni experimenten la sensació d'ennuegar-se.


Pautes que cal seguir a la piscina

• A començament de curs les sessions seran curtes, de 10 o 15 minuts, perquè el nadó s'acostumi a poc a poc. Després no convé sobrepassar la mitja hora per a evitar que l'infant es cansi.
• Dels horaris, el més apropiat és que les sessions de natació no trenquin el ritme diari habitual.
• Els primers dies és recomanable que el menor entri a l'aigua i en surti lentament i amb calma perquè no s'espanti. Ni forçar-lo mai a fer una cosa que no vulgui.
• Si el petit té fred, està incòmode o plora massa més val treure’l de la piscina.
• Un nen malalt no s'ha de banyar fins que no estigui completament restablert.
• Cal que l’activitat sigui una experiència de plaer al nadó.
• Sempre que un nadó està a l’aigua, un adult ha de ser-hi amb ell/a.
Paper de l’adult

L’infant és qui proposa i l’adult el guia.

Cal crear un ambient relaxat per a que tots puguem gaudir de l’aigua.

L’adult, mare o pare, és el conductor del procés d’aprenentatge. L’adult cal que comprengui i estigui convençut de que la seva presència és necessària perquè en la pròpia expressió de la seva cara el nadó troba la seguretat afectiva, l’aprovació del que fa, la protecció que significa estar en els seus braços,...


L’adult ha de reconèixer i respectar cada situació i així permetre el moviment, l’exploració, l’observació, el moure’s, l’enfadar-se, estar disconforme, alegre,... tot allò que l’infant necessiti per a sentir-se “lliure”.
S’ha de donar temps al nadó, deixant-lo començar i acabar cada acció sense intervenir-hi, donant-li seguretat i confiança i alhora llibertat.

Annabel Giménez Montcusí
(Basat en un article de l’autor J. Antonio Hernández, a la web I- Natación, en la qual podeu trobar aquests aspectes i molts d’altres.)

Bibliografia
Molt aviat, a la teva biblioteca, podràs gaudir dels següents documents:
- Barbany Grau, Gemma. Los Bebés en el agua : una experiencia fascinante. Barcelona : Paidotribo, 2007.
- Ahr, Barbar. Nadar con bebés y niños pequeños : diversión en el agua para usted y su hijo. Barcelona : Paidotribo, cop. 2006
- Ahr, Barbara. Nadar con bebés y niños pequeños : ejercicios lúdicos para favorecer el movimiento precoz en el agua. Barcelona : Paidotribo, 2003.
- Carmona, Maru. Como pez en el agua : juega y nada con tu bebé. Barcelona : Hispano Europea, DL 2005.
- Moreno Murcia, Juan Antonio. Manual de actividades acuáticas en la infancia : para bebés y niños de hasta seis años. Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2004.
- Pansu, Claudie. El Agua y el niño : un espacio de libertad. Barcelona : Inde, 2002.

Ioga per a nadons

1- Preguntar-los si hi estan disposats.
2- Escalfar les mans fregant-les. Separar-les per notar l’energia.
3- Posar una ma al cor del bebè i l’altra al cor de la mare per sentir els 2 alhora.
4- Posar les dues mans sobre el pit del bebè per notar la seva respiració.
5- Posar-li les mans al cap i acariciar-li tot el cos de dalt a baix.
6- Braç: amassar, fer “canaló”, de l’espatlla a la mà. Agafar les mans i obrir i tancar els braços. Agafar les mans i portar els braços amunt i avall.
7- Acariciar-li el ventre.
8- Cames: amassar, “canaló”.
9- Agafar els peus i doblegar els genolls sobre la panxa, primer els dos alhora i després alternativament.
10- Ajuntar mans i peus sobre la panxa i balancejar-los d’un costat a l’altre.
11- Agafar-los cap per avall pels turmells i deixar-los suaument sobre el terra, de cara o d’esquena.
12- Agafar-los les mans i creuar les mans sobre el pit.
13- Acariciar-los de cap a peus.
14- Agafar-los, abraçar-los i dir-los que s’ha acabat.

Poema Sant Joan

Pim, pam, pum!
Patapram pram pram,
Fiuuuuuu Pam!

Retrona la plaça,
xisclen els vidres,
sangloten els porticons.

Tota la tarda patint petar coets.

La gosseta burda espantada, pobreta,
El nadó prova d’adormir-se,
de nou,
neguitós,
esgotat.

Ea, ea, ea,
ea, ea,
ea, ea, ea, ea,
ea, ea, ea, ea,
ea, ea.

Se m’esfumen les ganes de celebracions.
i encara queden dies per Sant Joan.

Pim, pam, pum!
Patapram pram pram

Ana Merino